Shasu

Shasu

Tipus	grup humà

Shasu és la paraula egípcia per designar els nòmades que van sorgir a l'Orient Mitjà, del segle xv aC al Tercer Període Intermedi. El nom va evolucionar d'una transcripció de la paraula egípcia š3 su, que significa "els que es mouen a peu", i és el terme per designar els beduïns vagabunds. Es va utilitzar en una llista d'enemics inscrita en una de les columnes del temple de Soleb construït per Amenhotep III. Copiada posteriorment per Seti I o bé Ramsès II a l'oest d'Amara, la llista menciona sis grups de Shashu: els Shasu de S'rr, els Shasu de Lbn, els Shasu de Sm't (ximatites, un clan dels quenites^[1]), els Shasu de Wrbr, els Shasu de Yhw, i els Shasu de Pysps.^[2][3]

Les llistes de Soleb i Amara (a Núbia), datades al final del segle xv aC (Dinastia XVII i XVIII) suggereixen, doncs, que hi havia una concentració original d'assentaments Shasu al sud de Transjordània, a les planes de Moab i el nord d'Edom. En altres textos de la dinastia XIX i XX, el vincle constant dels Shasu amb llocs d'Edom i l'Arabà (Timna) situa les identificacions de les anteriors llistes fora de tot dubte.^[4]